Variant...no, gràcies!
El Capitalisme ens fa precaris.
Des d'Endavant, l'organització politica a la qual milito, us convidem a les xerrades que sota el títol "Marxisme, lluita de classes i crisis capitalistes" farem els dies 13 i 14 de setembre a Girona i a La Bisbal d'Empordà respectivament, aquesta última amb la col·laboració del Casal Independentista Estel Roig.
Aquestes xerrades estan emmarcades en la campanya "El capitalisme ens fa precàries" iniciada el juny passat.L'acte comptarà amb les intervencions d'Iñaki Gil de San Vicente i de Gonçal Bravo.
Iñaki Gil de San Vicente és sociòleg, teòric marxista i militant de l'Esquerra Abertzale, i durant l'última treva a Euskal Herria, va fer les funcions de representant internacional de Batasuna. Escriu amb freqüència al diari Gara i a diversos portals virtuals com ara rebelion.org o lahaine.org. Farà una aproximació a l'estat actual de la lluita de classes i les lluites populars a diversos indrets del món, en el context de la precarietat creixent que provoca l'actual crisi econòmica. La davallada de l'afiliació sindical, la catàstrofe medioambiental o el paper de les lluites d'alliberament nacional seran algun dels temes que tractarà.
També comptarem amb la intervenció de Gonçal Bravo, que és el Coordinador General de la Coordinadora Obrera Sindical (COS), que ens parlarà de l'estat actual de les lluites obreres als Països Catalans i de la feina i el projectes que s'estan duent a terme des del sindicat. Ens explicarà, a més, la visió del sindicat sobre l'actual situació de recessió econòmica.
Des d'Endavant entenem que ara més que mai és imprescindible que es creïn espais de formació, reflexió i debat entorn a l'actual crisi econòmica, i a les possibles alternatives a l'ofensiva neoliberal, que potencia reformes com ara la directiva de les 65 hores o la directiva de retorn. Per tant us animem a assistir a la xerrada i a participar activament del debat posterior, així com a fer la difusió que creieu oportuna de l'acte.
I si els Països Catalans poguessim competir a les Olimpiades?
Avui parlant sobre les olimpíades algú m'ha comentat que a l'equip de hockey d'espaÑa (que avui s'ha assegurat medalla) pràcticament tots els jugadors eren catalans i que per tant si catalunya participes tindria una medalla... però no tan sols tindriem una medalla sino moltes.
De fet m'agradaria saber d'on treurien els esportistes els amics del país veí ja que un gran percentatge dels seus representants són catalans.
Gairebè 200 esportistes catalans competiran als jocs
Aqui teniu una llista de catalans (no poso els que representen españa) als JJOO. (Primer el país que representen actualment)
VENEÇUELA:
- Albert Subirats Altés, nedador, va arribar la setmana passada a la semifinal dels 100 metres papallona participant amb Veneçuela. Resulta que l'Albert va nèixer allí fill de pares exiliats, que van tornar a Catalunya quan ell tenia només 1 any. L'Albert s'ha criat entre Catalunya, on ha nedat al CN Sabadell, i els Estats Units, i quan l'Estat espanyol va reclamar-li que participés amb la selecció espanyola, el nedador català va renunciar-hi i va preferir participar amb Veneçuela, país del que conserva la nacionalitat.
HOLANDA:
- Olaf Wildeboer va renunciar a competir amb Espanya de natació, i des de fa un parell d'anys competeix defensant els Països Baixos. A més, Wildeboer assegurava fa uns mesos en una entrevista a El 9 que "he nascut a Catalunya, a l'escola m'han ensenyat en català, i durant l'any que vaig estar entrenant a Madrid, vaig veure que allà són diferents de nosaltres". El nedador català assegura que no li fa res competir amb Holanda: "ara no crec que em senti gens estrany desfilant com a holandès. Tampoc em sento gaire espanyol, i potser seria diferent si pogués anar a uns Jocs amb la Selecció Catalana".
- Frederic Bousquet ha aconseguit quedar segon en la cursa dels 4x100 metres lliures dels Jocs Olímpics de Beijing i emportar-se la medalla de plata. (va ser la primera medalla catalana)
ANDORRA:
- Toni Besolí ,judo.
- Francesc Repiso, Tir
- Sílvia Felipo, atletisme
- Toni Bernadó , atletisme
- Víctor Martínez ,atletisme
- Carolina Cerqueda , natació
Els dolents encara són els Russos?
Si dic la veritat fa pocs dies no haguès sabut situar Ossètia del sud en un mapa (si ja ho sé, mea culpa).
Només llegint diaris i Teles ràpidament em posaria al costat dels "pobres" Georgians, però mira, tinc la mala costum d'intentar analitzar pel meu compte els temes que m'interessen (la resta no ;P )
I intentant mirar-ho des de la neutralitat (una mica dífícil ja que no conec la política Georgiana i desgraciadament si la de Vladimir Putin.) el més senzill és remetre's als fets.
L'any 2006 es celebra un referèndum a Ossètia del Sud considerat ilegal per Geòrgia (això dels referéndums ilegals em sona.) amb un 91% de participació i amb més d'un 85% a favor de la independència.
Georgia no accepta el referèndum i des d'inicis del 2008 comença una guerra de "baixa intensitat" contra independentistes Ossetes (que és Georgia qui comença la guerra ho podeu veure en tots els diaris siguin del color que siguin) a principis d'Agost Georgia bombardeja Tskhinvali, la capital d'Ossètia del Sud, i intenta reconquerir la zona. Aquí comença la guerra.
Aquells civils morts d'on eres? d'Ossètia
Aquells milers de refugiats de que parlaven els diaris cap on anaven??? Curiosament cap a Rússia
O sigui que no tenim una guerra entre la potent i dolenta Russia contra la petita i democràtica Georgia , sinó una guerra començada per Geòrgia contra una petita nació a la que vol governar contra la voluntat dels seus habitants, aquests últims si que són les autèntiques víctimes de la guerra....
Però parlant pels carrer, pel bar.... tothom parla de la pobre Georgia i condemna a Rússia.... perquè? potser encara es considera, en el subconscient, a Russia com la gran enemiga??
O potser perquè els georgians s'han sabut vendre molt més bè cara la galeria ,parlant de democràcia i de drets humans? és igual si no apliques els conceptes l'important és dir-ho (aixó tambè em sona).
Clar, Geòrgia assegura que és una democràcia, tè unes grans relacions amb EEUU, el president parla un inglès perfecte d'Oxford.
El més fort és que algun diari i molts columnistes diuen que el president de Georgia Mikheil Saakashvili va cometre un "error de càlcul" o una "mala estretègia".... ens hem tornat bojos tots?????? O sigui que en comptes de pensar pobres Ossetes que els han estat massacrant pensem que una guerra que mata i obliga a exiliar-se a milers de persones és un "error de càlcul".... perdoneu el meu desconeixament de diplomàcia internacional però jo d'aixó en diria "intent fallit de genocidi étnic".
ESPOLI NO ÉS SOLIDARITAT
Comunicat de les CUP
Ens espolien i ens diuen insolidaris... Aquesta darrera setmana s’han publicat les esperades balances fiscals que mostren un estat que ho té tot ben lligat. La distribució dels diners i on s’inverteixen és molt significativa i no és causal que les tres autonomies més espoliades siguin les que formem el conjunt dels Països Catalans.
Des de la CUP creiem que aquesta casualitat no existeix ja que l'àmbit territorial que més pateix l'espoli de l’estat i principals afectats som els Països Catalans.Les principals afectades d’aquest espoli som totes i tots, és a dir, les classes populars que ens veiem afectades per la manca de finançament de les administracions públiques. Som els que més paguem i menys rebem, un bon joc per mostrar la pluralitat d’un estat que ens necessita però nosaltres veiem clar que no volem ser-hi. Les mancances que aquest dèficit ens proporciona abracen diversos àmbits des de recursos per a l’escola pública, la saturació sistema sanitari, les infraestructures, els serveis socials... L'estat espanyol el justifica com una quota de solidaritat entre les comunitats més riques en base a les desigualtats dels diferents territoris. En canvi, ningú es qüestiona les grans desigualtats territorials existents entre les diferents comarques dels Paisos Catalans, com per exemple: gran augment demogràfic, sistema de desenvolupament econòmic abocat al sector terciari i als serveis, dolentes comunicacions i pèssimes infraestructures ...
Des de la CUP defensem que la nostra solidaritat no ha d'anar dirigida cap a un dels estats que ens oprimeix i que ens nega els nostres drets com a poble lliure ja que si disposéssim dels nostres diners podríem ser solidaris de debò amb aquells països d'arreu del món que es troben amb situacions extremes. Si volem transformar la nostra societat per avançar cap a l’alliberament nacional i social necessitem disposar de tots els nostres recursos propis.
Música, un exemple de dignitat
Aquesta noia (sembla que nena fa temps que va deixar de ser-ho) només te 14 anys, en una conferencia de la ministra d'educació es va acostar demanant explicacions sobre el fet que ella i alguns companys seus havien estat detinguts i agredits en les últimes mobilitzacions estudiantils.
Ella, la Música (quin nom tan bonic!) només volia que la ministra li expliqués per quin motiu son agredits o detinguts per part de la policia cada cop que els estudiants surten al carrer a demanar una millor educació , una igualtat d'oportunitats per tots els nens i nenes de Xile.
Aprofitant que la ministra d'educació de Xile presidia el que ella mateixa havia definit com a “encuentro participativo” intentà que la ministra l'escoltés. La ministra però , es negà a contestar les seves preguntes, simplement es girà per marxar, la nena indignada li va tirar aigua d'un gerro de sobre la taula.
En els dies posteriors totes les televisions del país i fins i tot la presidenta Bachelet parlaven "d'acte profundament antidemocràtic"... cosa que no han dit de les lesions sofertes pels estudiants.
De fet la Música en cap moment lesiona la ministra, no la pega amb cap porra, no li dispara pilotes de goma, no tira aigua a pressió (a Xile a les manifestacions s'usen tanquetes d'aigua urticant)...nomès li tira aigua, aigua fresca, neta... potser per despertar-la , perquè vegi la necessitat que tenen els fills de les classes treballadores de Xile d'una educació digna.
Més que una agressió, la Música li ha impartit una lliçó gratuïta a la ministra d'educació, li ha ensenyat que els nens i nenes de Xile, de classe treballadora, als que el govern els hi nega l'educació aprenen ràpid i que son capaços i capaces de lluitar contra els hereus de l'educació pinochetista, contra la policia pinochetista i contra tots aquells que defensen una educació elitista per a les classes altes.
Eduardo Galeano
Aquest vídeo de l'Eduardo Galeano fa temps que el tinc a "favoritos", recomano guardar-lo i de tant en tant remirar-lo, són 10 minuts però creieu-me que seran uns 10 minuts molt ben invertits.
